I.
De fin'amor son tot mei pensamen
E mei desir e mei meillor jornal
E pres d'Amor voill aver mon ostal,
Per so car fis ab fin cor finamen
Li·m sui renduz, setot ben no m'acoil;
E ges per tan de leis servir no·m toil,
Setot son greu e perillos li fais
Qe fai als seus soven
Amors sofrir.
II.
Pero m'a fait
Amors tan d'onramen
Qe mai e mels ab ferm cor natural
Am qe nuls hom; ni non dic qom ni qal,
Tot per paor de malvais parlamen;
Mas lo dolz ris e la faz e·ill beil oil
E sa faichos plaisenz de bel escoil
E·l gai solaz e·l gen parlar no·m lais
Mostra quals es a cel qi sap chausir.
III.
E car tan son vostre ric faiç valen,
Humils temen vos port amor coral;
Q'el mon non a amador tan leial
Qom eu vos sui, dompna, ses falimen.
E sai qe faiz ardimen et orguoil,
S'eu dic qe·us am, per qe·s taing q'eu en moil
Mos oilz soven, car anc de mi no·s tais
Q'en tan ric loc per amar mon cor vir.
IV.
Las! non pot hom retener son talen
Q'ades no an lai don plus fort li cal,
E si non a mais dolor e gran mal,
E seg ades son mal ad escien;
E sapiaz, domna, qe om plus mi doil
Ades mi creis l'amor e· bes qe·us voil;
C'us dolz pensar plaisenz del cor me nais
Qe noit ni jor no·s pot de vos partir.
V.
No·us aus merce clamar mo chausimen,
Car de valer no·us trob par ni egal;
Pero qan hom als seus socor e val,
Bella domna, fai son pro veramen.
E car tenez de pretz l'auzor capdoil
E de beltat, ades mais q'eu non soil
Vos voil servir, et no·m part ni·m biais
De vostr'onor amar e car tenir.
VI.
Domna valens, mais vos désir e·us voilh
Que tot lo mon, qar fin'amors m'atrais
Vostre bel cors don me lau de cauçir.
VII.
Ser
Rambertis de
Buvalel acoil
Prez et valor et anc jorn no s'estrais
De granz solaz e de joi mantenir.
Partagez votre poésie avec le monde! Quelle est votre opinion sur ce poème?